" Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'Ãēltima fila dels que, clavats per l'espectacle arran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. â Amor meu. Amor meu.
L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressiÃŗ fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del mÃŗn, la del seu desig."
El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devociÃŗ entre els crÃtics. Avui Ês, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel¡lÃstica de Duras, dedicada a explorar la temptaciÃŗ de caure âen l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antÃdot contra la correcciÃŗ benpensant, si arribÊs avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.
ĐĨŅĐ´ĐžĐļĐĩŅŅвĐĩĐŊĐŊĐ°Ņ ĐģиŅĐĩŅаŅŅŅа