" Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'Última fila dels que, clavats per l'espectacle arran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. â Amor meu. Amor meu.
L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressiÃģ fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del mÃģn, la del seu desig."
El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devociÃģ entre els crÃtics. Avui ÃĐs, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lÃstica de Duras, dedicada a explorar la temptaciÃģ de caure âen l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antÃdot contra la correcciÃģ benpensant, si arribÃĐs avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.
ÐĨŅÐīÐūÐķÐĩŅŅÐēÐĩÐ―Ð―Ð°Ņ ÐŧÐļŅÐĩŅаŅŅŅа